Textos

encargos y motivaciones

Tu de qui ets, una genealogia de les dones del barri

El 14 de setembre, ens vam trobar a les 18 h. davant del museu Krekovic amb un grup de dones del barri de la Soledat i Nou Llevant, a l’activitat “Tu de qui ets, una genealogia de les dones del barri” Isabel Martín ens va proposar fer una passejada amb la qual dibuixaríem juntes una ruta en referència a les narratives personals de les dones del barri, “per saber qui som, hem de saber qui eren les anteriors” explicà, citant a Marcela Lagarde.

Isabel, del col·lectiu Cotidiana de Sevilla, és arquitecta i poeta, abans de començar la caminada ens va regalar uns versos seus musicats, i començarem la ruta en direcció al mar, a través d’un parc infantil amb instal·lacions de joc precintades.

Maria, veïna de Nou Llevant, va proposar la primera parada, de camí ens comentà que formaba part de la Ciutat per qui l’Habita, i que durant el confinament havien fet trobades en xarxa amb diferents col·lectius de ciutats que pateixen els mateixos fenòmens de gentrificació, massificació i turistificació que Palma, com Barcelona, Venècia o Lisboa.

A la primera parada Maria ens explicà que Barri TV va tenir seu a les instal·lacions de la parròquia de Sant Joan d’Àvila a Nou Llevant. La televisió comunitària i autogestionada es va organitzar durant el 15M, amb la col·laboració de diferents professionals dels mitjans i voluntàries.

Zineb, ens sugerí seguir en direcció sud, ella és d’origen magrebí, ens va proposar parar a la delegació d’estrangeria, emplaçament que després de 15 anys la segueix definint com a dona migrant. La Lina, la seva filla de 9 anys, ens ajudà a marcar els punts i parades amb adhesius.

Just davant de l’oficina trobarem el Patronat Obrer de Sant Josep, que ofereix suport a l’estranger, formacions, assessoria i activitats de dinamització social. Vam marcar i definir aquesta parada com un espai de cura cap a les persones del barri.

Seguirem la ruta circular, passant per solars deshabitats, algun contenidor cremat i obres d’equipaments públic que apunten més a una incipient gentrificació que a espais oberts per l’ús veïnal. Caterina, abans d’arribar de nou al nucli d’habitatges, ens explià el passat rural del barri, la zona de la Soledat era coneguda com l’Hort del Ca.

Ja davant l’antiga fàbrica tèxtil Ca’n Ribes, al igual que a Calçats Gomila, altra indústria establerta a la zona, vam parlar sobre el passat manufacturer del barri, on la mà d’obra era principalment femenina. De camí a la parroquia, on férem la darrera parada, vam passar per alguns carrers on els veïns encara seuen a la fresca i cuiden les plantes sobre les voreres.

A la plaça de la parròquia de la Soledat, Caterina ens va explicar que més que un espai sacralitzat es tractava d’un punt de trobada, i Maria afegí que just davant la plaça hi havia una comissaria, que com equipament es va desplaçar del barri d’un dia per un altre, un exemple més del poc interès en mantenir equipaments públic al servei dels veïns.

Van aparèixer més veïnes i vam repartir els adhesius que havien sobrat entre elles, Lina es va quedar un bon manat, que volia repartir entre les seves amigues del cole, abans d’acomiadar-se ens va dir que la ruta li havia ensenyat una cosa: que les dones podien fer moltes coses.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on September 21, 2020 by in Articulos.
%d bloggers like this: