Textos

encargos y motivaciones

CAC PALMA: CINC ANYS SENSE ESPAI

Revista CIUTAT

Un espai de producció artística i cultural és un equipament que ofereix tallers i recursos per artistes. Serveix com a plataforma de trobada i experimentació i dona suport a la creació local creant una xarxa creativa entre professionals. D’aquests espais, que poden ser iniciatives privades o públiques, en podem trobar a moltes ciutats.

A Palma el 2009 es va inaugurar el CRCC, un centre de recursos que disposava de més de 300 m² per a desenvolupar projectes, sumats als espais de CRIdA (Centre de Residència i Intercanvi d’Artistes) on es van realitzar residencies per artistes, una iniciativa pública de l’Ajuntament. Estava situat a l’antic quarter d’intendència, on actualment es troba Palma Activa. Després de la reforma i condicionament de l’espia no va durar gaire en ser traslladat, el centre de recursos va passar a Ses Voltes el 2012. 

L’espai de Ses Voltes com a Centre d’Art i Creació (CAC) va ser gestionat per diferents entitats convocades per concurs públic. En aquest espai s’organitzaven tallers, xerrades i formacions, hi havia convocatòria i suport per fer residències locals i internacionals. 

Quan el 2017 amb el canvi de govern es va decidir apostar per un nou model de cogestió, entre administració i ciutadania, es van organitzar unes jornades amb representants d’altres centres de l’estat espanyol que ja treballaven amb models similars, com ara Harinera de Saragossa o Intermediae de Madrid. El mateix dia que començaven aquestes jornades es publicava a premsa que l’equipament de Ses Voltes seria per al futur Museu Marítim. El projecte de cogestió ja començava amb una manca d’espai i amb uns recursos limitats, no sols per qüestions de pressupost, sinó per traves administratives. 

La decepció entre els assistents a les jornades ja es va fer evident des del primer dia. Així i tot, d’aquella trobada va sorgir un grup motor, persones que tenien una motivació personal en què hi hagués a Palma un centre d’art i creació, entre elles gestores, comissaries i artistes van estar fent feina per trobar models i metodologies. Durant mesos Bauma va facilitar una sèrie de dinàmiques per definir objectius comuns i formes d’organització.

Amb el pressupost assignat per al CAC es van llançar convocatòries per desenvolupar projectes deslocalitzats, ja que no hi havia (ni ni ha) espai físic per al CAC. Aquests projectes de recerca i mediació, rellevants i necessaris, també excloïen tota una sèrie de disciplines i dinàmiques que quedaven al marge d’aquestes pràctiques.

En aquells moments l’antic edifici de Gesa encara era gestionat per l’Ajuntament i hi havia la promesa de convertir l’espai en una incubadora creativa. Va sorgir també la idea de convertir l’antiga Presó en el futur CAC.

El grup motor es va anar refredant fins a la seva total dissolució, després d’anys de trobades, dinàmiques amb post-its, documents compartits amb referents i necessitats, trobant traves burocràtiques d’una administració anquilosada en l’immobilisme, sense equipament ni intenció de trobar solucions.

En l’actualitat i des de fa 5 anys, 0 m² és l’espai disponible del CAC. L’edifici de Gesa va tornar als seus antics propietaris, i la presó encara està d’obres. Recentment, la Regidoria de Cultura ha declarat la intenció de reobrir una de les sales de Ses Voltes com a centre de recursos, a l’espera de la Presó. Com a nota d’humor negre o absurd, la Presó ja apareixia fa anys a un mapa de Palma Creativa, si algú hi va arribar amb el mapa del tresor, segurament va descobrir que les pràctiques creatives eren les d’alguns okupes que hi vivien.

El pressupost del CAC es dedica a crides per la creació i recerca, que ara mateix estan obertes en convocatòria. Altres espais privats, com ara Casa Planas, Taca o Pulpo, supleixen altres necessitats del públic general que pot gaudir d’activitats obertes i d’un sector: artistes, comissaries, creatius i programadors, oferint residencies, tallers, concerts o convertint-se en espais de trobada i experimentació. Aquests i altres espais privats, que tot i complir amb una funció que podria ser pública, són deficitaris i també es troben amb traves administratives per poder desenvolupar aquesta funció.

La xarxa creativa és part d’un model de ciutat que es dirigeix a la ciutadania activa i ofereix recursos (econòmics i equipaments) per professionalitzar la cultura. Palma té una sèrie d’equipaments públics que podrien ser condicionats per ser centre de recursos, aconseguir un model temporal pot passar també per donar suport als espais privats que ja fan aquesta funció.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on July 7, 2022 by in Articulos.

Navigation

%d bloggers like this: